logo ebreguia

Entre Parcs Naturals

El patrimoni natural més valuós que disposem a les nostres terres és, sense dubte, el riu Ebre, amb les seves illes, meandres i boscos de ribera, juntament amb els els Parcs Naturals del Delta de l'Ebre, els Ports i el Montsant (Priorat) així com altres espais inclosos al Pla d'Espais d'Interès Natural, com la Reserva de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix o les serres de Llaberia-Tivissa, el Montsià, Cardó, Cavall-Pàndols, etc.

EL DELTA DE L'EBRE

El Delta de l'Ebre, amb 320 km2, és la segona zona humida més important de la Mediterrània occidental, després de la Camarga francesa.

S'hi troben nombrosos hàbitats naturals força rars a la resta de Catalunya: grans llacunes d'aigua salobre (com la Tancada) o més dolces (com l'Encanyissada), quilòmetres de platges amb camps dunars (el Fangar) i erms salats (erms de la Tancada, punta de la Banya), surgències d'aigua dolça (els ullals), badies somes (el Fangar o els Alfacs), boscos de ribera i illes fluvials que, conjuntament amb els ecosistemes originats per l'home, arrossars i salines, constitueixen un paisatge únic de gran riquesa natural.

ELS PORTS

Els Ports de Tortosa-Beseit constitueixen un conjunt muntanyós molt abrupte d'aquestes comarques i té continuació natural al Maestrat de Castelló i de Terol.

En els seus 800 Km2 s'inclouen onze municipis. El Mont-Caro és el cim més alt del massís, i el més alt de la demarcació de Tarragona, amb 1441 metres d'alçada i una vista privilegiada que abarca, en dies clars airejats pel mestral, des dels Pirineus, al nord, fins a les illes Balears, a llevant, i que cada hivern s'emblanquina amb alguna nevada ocasional.

Als Ports encara hi podem gaudir de la natura en el seu estat més pur. L'alta muntanya al nostre abast, roques nues, arrodonides i polides que se'ns dubte ens transmetran moltes i diferents sensacions.

EL MONTSANT

A l'interior de la comarca del Priorat, i visibles des de qualsevol dels cims de les serres més litorals, es poden distingir els relleus imposants de la serra del Montsant, la "Muntanya de la Pau", que acull als seus peus des del segle XII la Cartoixa d'Escaladei i que assoleix a la roca Corbatera (1163 m) la seva màxima alçària. La serra de la Llena, entre la Conca de Barberà i les Garrigues, serveix de corredor natural que uneix el Montsant i les més orientals muntanyes de Prades.

Amb gairebé 20 km de llarg, està formada per altíssims cingles coronats per blocs arrodonits de conglomerats, austeres formacions rocoses que amaguen, tot i l'aparent manca de bosc, plantes raríssimes i tota mena de formes de vida. Caldrà cercar senderons, balmes, ermites i barrancs per observar la fauna i flora d'una muntanya allunyada i salvatge.

Informació treta del web del Patronat de Turisme de Costa Daurada.