logo ebreguia

Rius i muntanyes de l'Ebre

Les Terres de l’Ebre, el Priorat i el Matarranya són terres de contrastos amb una gran diversitat de relleus i una important xarxa hidrogràfica que vertebra el territori.

Els rius i les muntanyes també formen part destacada del nostre patrimoni natural i són l’element clau per entendre l’assentament dels pobles i les relacions entre ells així com l’evolució pluricultural entre uns i els altres.

Les muntanyes més destacades són els Ports de Tortosa-Beseit, el Montsià, les serres de Pàndols, Cavalls i Cardó, les serres de Tivissa-Llaberia-Colldejou i, al nord, les serres del Montsant i la Mussara.

Dels Ports i del Montsant esdevenen un seguit de corrents fluvials de muntanya, amb règims d’intensitat variable, que desaigüen a l’Ebre.
- Del Matarranya i la Terra Alta els rius Matarranya, Algars, Estrets, Ulldemó i Canaletes.
- Del Priorat i la Ribera d’Ebre el Montsant, el Siurana i el mateix Ebre.
- Del Baix Ebre i el Montsià el riu Sénia i nombrosos barrancs, quasi sempre secs.

Tots ells ens ofereixen racons magnífics on gaudir de la natura i dels esports de riu.

Aquest territori és idoni per la pràctica de l’excursionisme en totes les seves variants. Tota una xarxa de camins, senders i rutes, abalisats com a GR o PR, ens permeten recòrrer i conèixer el territori des de noves i úniques perspectives. Sens dubte la millor opció pels amants de l’excursionisme (veure rutes a peu).


Arbres monumentals

El patrimoni natural més valuós que disposem a les Terres de l'Ebre és, sense cap dubte, el riu Ebre, amb les seves illes, meandres i boscos de ribera, juntament amb els els Parcs Naturals del Delta de l'Ebre, els Ports i el Montsant (Priorat) així com altres espais inclosos al Pla d'Espais d'Interès Natural, com la Reserva de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix o les serres de Llaberia-Tivissa, el Montsià, Cardó, Cavall-Pàndols, etc.

Però, a més a més, tenim declarat 19 Arbres d'Interès Monumental i altres no declarats:

- L'Om de Burjassènia de l'Aldea.
- Els Teixos de Marturi de Roquetes i els de la Font del Teix de Rasquera.
- El Plàtan de Bítem.
- L'Eucaliptus de Jesús.
- L'Àlber de la Descàrrega a Amposta.
- El Baladre de Balada a Sant Jaume d'Enveja.
- La Carrasca Gressa de la Vallcanera, el Faig Pare i el Pi del Retaule a La Sénia.
- El Pi de Montbrió a Flix.
- El Pi de Cal Pino a la Palma d'Ebre.
- La Mata de Darmós a Tivissa.
- Lo Pi Ramut i Lo Pimpoll a Arnes.
- Lo Parot (olivera) i el Pi de Balija a Horta de Sant Joan.
* L'Acàcia de l'Era a Xerta.
* L'Olivo d'Àrgoles a Miravet.
* La Carrasca del Morro de Babat a Vall-de-roures.
* Lo Roure del Mas de Pau a Beseit (al riu Algars).

ebreguia.com

Foto

Tots els indrets tenen una ànima, encara que no sempre sigui fàcil de percebre-la. Per entrar en la intimitat dels paisatges és precís fer-ho pausadament, lentament... i per aquesta raó, la millor manera d’entrar en contacte amb el territori, amb els seus valors naturals, amb el seu patrimoni, és fer-ho a peu. Només així els espais descobreixen veritablement els seus secrets, les seves essències.

-Costa Daurada: Senderisme-

Foto
fotos