logo ebreguia

Pobles pescadors i fluvials

No podem oblidar-nos dels nostres pobles pescadors, que encara conserven la seva identitat malgrat les transformacions que ha patit el litoral en aquests últims anys.

Tots ells amb els seus ports nàutics i embarcacions, pesqueres i esportives, les seves llotges on, s'hi arribeu a l'hora podreu veure la subhasta del peix, els seus passeigs marítims, cales i platges.



L'Ametlla de Mar**
És un poble d'història recent (des del s. XIX), producte de la política de repoblació de Carles III. Famós per la seva activitat pesquera i el comerç del peix cap a l'interior, i en un passat recent per l'activitat dels armadors i els tallers navals.
Actualment és un poble de segona residència que manté la seva essència marinera. Disposa de dos ports amb més de 600 amarradors, el Club Nàutic i el Port Calafat, i dos embarcadors, el de Sant Jordi i el del Port de l'Estany.
El poble compta amb un atractiu singular i, a més, està envoltat de cales rocalloses (més de 24) amb petites platges. Famoses són les Tres Cales i el Castell de Sant Jordi d'Alfama.
A l'Ametlla encara es practica la pesca de tresmall, de matinada, la d'arrossegament, antigament amb bous, i la pesca nocturna de sardines i seitó, que és tot un espectacle.
És per això que la seva cuina és una de les més riques i variades de la costa de l'Ebre.


L'Ampolla
Situat a l'entrada del port natural del Fangar, també es va establir aquest petit poble pescador, al s. XIX, que en un principi només eren quatre cases i ara sembla acosat pel desenvolupament urbanístic propi del litoral. Malgrat això encara conserva el seu encant mariner.
Fou i és el poble d'estiueig preferit dels tortosins, qui disposaren fins i tot un trenet exclusiu per anar-hi els diumenges, avui desaparegut. Ara és aquí on es troba l'estació central del Baix Ebre i el Montsià, i no a Tortosa que, com diuen alguns, ha "perdut el tren".



Sant Carles de la Ràpita
El nom li ve d'un petit Ribat de cult almoràvit, com Miravet. Del seu port partiden, en èxode, els 42.000 moriscos expulsats del territori l'any 1610.
Al segle XVIII Carles III va volguer convertir la badia dels Alfacs en el port més important de la Mediterrània, projecte que no es materialitzà però que donà origen a la vila. Un altre projecte, però s'inicà, el del canal de navegació que pretenia conectar l'Ebre amb la badia dels Alfacs i que resultaria, més tard, en el canal de rec que va permetre els primers conreus d'arrós al Delta (1788).
El poble, pescador per naturalesa, és famós per les seves muscleres i els llagostins.
Actualment és en un centre turístic de primer ordre a les Terres de l'Ebre amb infraestructures modernes i una cuina famosa arreu.


Alcanar i "Les Cases d'Alcanar"***
Situat al límit sud de les Terres de l’Ebre, el terme d’Alcanar es divideix en dos nuclis de població que són: Alcanar, a l’interior i eminentment agrícola (1er productor de cítrics de Catalunya), i Les Cases d’Alcanar, al litoral i en plena Badia dels Alfacs, essent el port esportiu i pesquer més meridional de la costa catalana.
Les Cases d’Alcanar continuen sent "Les Cases" d’aquella petita població marinera on vivien els pescadors des d’èpoques remotes i que, encara avui dia, conserva el seu encant on convien l’ofici pesquer amb les activitats turístiques desenvolupades al voltant de les seves platjes i el port. Això i la seva tradició gastronòmica de gran qualitat, amb esquisids plats on predomina el peix i el marisc amb l’excelent oli d’oliva i els productes de l’horta, fan de Les Cases d’Alcanar un lloc predilecte a les Terres de l’Ebre.
Us recomanem, especialment, la degustació dels seus famosos llagostins i el deliciós suquet de peix, tan característic de Les Cases.

ebreguia.com

Foto

Us dono també a tots vosaltres les aigües dolces i la mar per a pescar i navegar, excepte estanys i salines en les quals retinc la meva novena?

Carta de Població de Tortosa (1149). Donació de Ramón Berenguer IV.

Foto
fotos