Productes amb denominació d'origen
Les comarques de l’Ebre ocupen una posició privilegiada en l’oferta de productes alimenticis. Gràcies al seu clima, la fertilitat de la seva terra i les seves característiques específiques la producció agroalimentaria és molt amplia i variada.
Peix, arròs, cítrics, olis, vins, fruita dolça i fruita seca gaudeixen d’un merescut prestigi dins del mercat nacional i internacional. Aquests productes tenen unes qualitats específiques gràcies a les seves denominacions d’origen i de qualitat, avalades a nivell europeu.
   |
 |
|
Vins D.O.Q. Priorat i D.O. Montsant i Terra Alta
La comarca del Priorat compta amb dos denominacions d'origen, la DO Qualificada Priorat (9 municipis) i la DO Montsant (14 municipis restants), on ja és tradicional el conreu de la vinya sobre marges escarpats, terrasses de pedra licorella d’escassa fertilitat i cultiu molt difícil.
L'altra zona de producció és la comarca de la Terra Alta, amb excel.lents vins DO on predominen els vins blancs amb un gran cos.
Les diferències clau es deuen a la orografia del terreny, les característiques de cada sol i el clima propi de cada zona. Les vinyes estan plantades en una gran diversitat de sòls i a diferents altituds, que van des dels 200 als 700 metres sobre el nivell del mar. |
 |
|
|
Arròs D.O.P. Delta de l'Ebre
És constituïda pels termes municipals de Deltebre i de Sant Jaume d'Enveja i també part dels terrenys del delta de l'Ebre que compren els termes municipals de l'Aldea, Amposta, Camarles, l'Ampolla i Sant Carles de la Ràpita. La zona de mòlta i envasament correspon a la de producció. El desenvolupament del conreu de l'arròs en aquesta zona és motivat tant per les característiques climàtiques i edafològiques com per la seva salinitat i l'altura de la capa freàtica.
Les varietats que es poden comercialitzar amb aquesta denominació són les següents: Bahia, Tebre, Sénia, Fonsa, Bomba i Montsianell. |
 |
|
|
Avellana del Priorat D.O. Reus
La zona de producció de les avellanes de les comarques del Priorat i la Terra Alta forma part de la Denominació d'Origen Reus. Aquest conreu es va introduir a finals del segle XIX per suplir el conreu de la vinya que va ser destruït per la fil.loxera.
Les avellanes protegides per la denominació d'origen han de ser les varietats tradicionalment conreades a la zona de producció: Negreta, Pauetet, Gironella, Morella i Culplana. D'aquestes varietats la negreta és la més cultivada. |
 |
|
|
Prèssecs I.G.P. de la Ribera i D.O. Calanda
El clima de la Ribera d’Ebre permet que la fruita dolça tingui una coloració i un sabor intens i fa que maduri abans que en altres zones del país. Això dona a aquest producte un valor afegit i una qualitat apreciada als mercats internacionals més exigents. Benissanet i Miravet són els principals centres productos de l'I.G.P.
Al Matarranya es centra, principalment a la població de Massalió, i entra a formar part de la DO Calanda.
Es tracta de la varietat "amarilla tardía", que presenta un color groc pàlid amb un lleuger motejat. Compta amb una duresa i dolçor especial que proporciona a aquesta fruita un gust excel.lent i inconfusible.
Per a preservar tots aquests aspectes s'embosen els prèssecs a l'arbre durant els mesos d'estiu i fins la seva manipulació. |
 |
|
|
Clementines de l'Ebre D.O.
La zona de les clementines de les Terres de l’Ebre està constituida pels termes del Baix Ebre i Montsià. Les condicions climàtiques específiques d’aquesta zona confieren a las mandarines i clementines un sabor i aroma diferencials. Les varietats que inclou són les mandarines Satsuma, Okitsu i Clauselina així com les clementines fina, hernandina, Clemenules i Marisol. Alcanar és el centre productor de cítrics més important de tot l'Estat. |
 |
|
|
Pernils del Matarranya D.O. "Jamón de Teruel"
La presència de granjes de porcs al territori és considerable i afecta a la imatge dels pobles. De fet Catalunya compta amb una població de més de 10,5 milions de porcs (la més alta d'Europa).
A l'Aragó, però, aquest sector econòmic té un prestigi reconegut a nivell internacional gràcies a la DO "Jamón de Teruel", que inclou la comarca del Matarranya i reconeix, a més, tots els aliments derivats del porc. |
 |
|
|
Peix Blau D.O.P. Tarragona
Comprén els ports d'àmbit territorial des de Punta Paloma fins al Cap de Tortosa. Les espècies reconegudes són: sardina, anxova, jurel, cavalla, bis i voga. Aquest peix és exclusivament de clase extra. |
Ebreguia us recomana visitar la secció " productors" on es relacionen les entitats i empresaris que mereixen la nostra menció d'honor.
|
|
|
La Denominació d'Origen Protegida (DOP) d'un producte agroalimentari és la denominació geogràfica d'una regió o d'una localitat que serveix per a designar un producte agrícola o alimentari originari del lloc en qüestió, la qualitat o característiques del qual són degudes exclusivament (o essencialment) al medi geogràfic on es produeix compresos els factors naturals i els factors humans. La producció, l'elaboració i la transformació del producte s'han de realitzar a la zona geogràfica delimitada.
|
|
ALTRES PRODUCTES
Cireres de Miravet
Un altre producte estrella són les cireres de Miravet, amb 389 varietats (17 de qualitat) i 2 milions de quilos anuals. La zona de producció s’estén a Benissanet i el Pinell de Brai. També en trobem cireres a Paüls, de gran anomenada.
La mel és un dels altres productes esquisids del territori. El Perelló reuneix els últims apicultors artesans d’aquestes terres. La seva producció es basa en la selecció de mels de diferents varietats i, sempre, de màxima qualitat, pel que s’ha merescut el nom de “El Poble de la Mel”.
El pastisset és un altre producte identificatiu i insigne del nostre territori. De Tortosa, de Rasquera i de Benifallet són prou coneguts, però a tots el pobles es poden trobar.
La Rondalla del Pastisset
Encara hi ha qui se’n recorda que al S. XI, quan Tortosa era ciutat mora, governava un gran sultan de molt alt llinatge, la fal.lera pels dolços del qual per tothom era coneguda.
Com que les postres que guarnien sa taula no el satisfeien, convocà tots el pastissers del seu regne i un cop reunits va prometre la magnífica recompensa de desposar-li amb la seva filla a aquell qui fes un pastís digne de sa majestat.
I vet aquí que un bon dia, amb cabell d’àngel, licors, mel... donant-li forma de mitjà lluna i glassat d’estels, un dels artessans elaborà un pastís com no se n’havia vist mai cap més bó.
Des d’aquell moment el pastisset es va estendre a viva veu convertint-se en el rei dels pastissos de les terres de l’Ebre.
|
|
