logo ebreguia

Foto

A peu pel massís del Port

Col.lecció Azimut n.15
Els recorreguts més fascinants pel Matarranya, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià, el Baix Maestrat

AUTOR: Vicent Pellicer Ollés

SINOPSI: En aquest llibre l’autor ens presenta un total de 22 recorreguts per fer a peu pel massís del Port. Són excursions fascinants i que permeten descobrir els indrets més amagats del Port, on la veu del silenci regna arreu. Hi trobareu un Port insòlit: un paradís verge, de bellesa galana, en què la poesia i la natura juguen a rimar versos.

* El Mapa-guia està a la venda en Lo Racó del Temple (Miravet) i recull les rutes més destacades d'ebregjuia.com amb un directori de serveis, restaurants, allotjaments selectes i els horaris dels monuments i museus.

Telf: 656 266 398
A peu pel Port: el riu de les Valls
Ampliació de la Ruta 5-1 del mapa-guia*

Recorregut: el riu de les Valls, el mas de les Valls, el barranc del Pedregal o de l’Estret de l’Home, el coll de Montfort, el mas de Pau, el toll del Vidre i el riu de les Valls.

Temps: 8 hores.

Dificultat: mitjana; hi ha senyals, menys en alguns trossos, que indiquen el camí; no obstant això, el terreny agrest, la durada de la passejada i l’espessor del bosc en alguns indrets us poden marejar una mica.

Aigua: el riu de les Valls, la font del barranc de l’Estret de l’Home, la font del mas de Pau, els ullals del Mas de Pau, la font del Grevolet i la font del Toll del Vidre.

Termes municipals: Arnes i Beseit.

Accés: des de Tortosa i Jesús, seguireu per l’N-230, passareu Aldover i Xerta, i, a uns quatre quilòmetres, en una cruïlla, continuareu per la T-330, en direcció a Prat de Comte. En vint o vint-i-cinc minuts ja sereu a Arnes. Hi entrareu i, sense deixar la via per on circuleu, abans de passar les darreres cases del poble, per l’esquerra, se’n va el camí (durant els primers quilòmetres quitranat) que us ha de portar fins al principi del passeig d’avui.

Descripció de la ruta

Des del començament, seguireu, sempre, els senyals del toll del Vidre i el mas de Pau. Al coll de la Creu comença el camí de terra, i tardareu deu minuts a fer cap a un altre camí (a l’esquerra) a l’inici del qual hi ha el senyal de les Valls, i a cent cinquanta metres de la confluència dels dos rius: el de les Valls i l’Algars.

Hi caminareu una estona curta i atenyereu la vora del riu i dues senderes, que us guiaran al mas de les Valls: la de dalt, per l’esquerra, amb senyals groc i blanc, és més ràpida i segura (per l’altra podeu ficar-vos de peus a l’aigua amb la rapidesa i el silenci d’un sospir); la de baix, que seguix el riu amunt, és afrodisíaca, al.lucinant; més aconsellable a la primavera i l’estiu, per si dicidiu capbussar-vos en les aigües cristal.lines i amarar-vos de la lluentor de les escates de les madrilles i les truites.

Més a dalt, a la dreta, en una petita lloma, el mas del Botzut s’acomiadarà de vosaltres: fa tant de temps que els seus habitants no acaricien les pedres de les parets, ara assolades; i el fum del foc, a les nits feréstegues, no escalfa les bigues de fusta de pi del casalot...

I, de sobte, després d’un revolt, apareixeran les restes del majestuós mas de les Valls. La seua còrpora, règia, al bell mig de la vall, imposa; i pels vells camps, curulls d’herbes i fenassos, molt sovint, hi pasturen els salvatges i cacen les raboses i les fagines.

La sendera us menarà a l’altra part del riu. Hi localitzareu dues senderes més: cap a la dreta, amb senyals a terra, als rocs, faríeu cap, pel coll de Xertó, en un tres i no res, a la pista principal i al riu Algars, entre el mas de Pau i el toll del Vidre; vosaltres agafareu la de l’esquerra, que puja, lentament, pel marge dret del barranc del Pedregal o de l’Estret de l’Home. No us hi podeu perdre.

Al cap de cinc, sis... quarts d’hora, després d’haver passejat pel llit del barranc i d’abandonar-lo, quan la sendera s’enfilarà per un pendent força pronunciat, hi trobareu un escorrim d’aigua, molsa humida a les pedres..., us trobeu a prop de la font del Barranc del Pedregal, que naix entremig del barranquet, i forma tres o quatre bassots d’aigua.

Encara més a dalt, a la dreta, per la vegetació espessa, hi ha els bassis d’en Minguet, pels quals ja no corre l’aigua des de fa alguns anys.

La pujada és un pèl llarga, però molt entretinguda i agradable, ja que transcorre per boscos de pins verdíssims i encantadors.

I encara més amunt, el coll de Miralles!, a la pista que puja de l’Àrea Recreativa de la Franqueta. A pocs metres del coll, per l’esquerra del camí, hi ha la bassa per a la prevenció d’incendis, alletada per la font del Grevolar. I pel costat de la bassa s’escapa la sendera que puja al refugi de Terranyes, enmig de la qual hi ha lo Pimpoll i lo Ramut: dos pins monumentals!

Regressareu a la pista i prosseguireu caminant-hi fins al coll de Montfort, des del qual us desviareu pel corriol que hi ha a la dreta. Davallareu, sense problemes, fins al mas del Llosero; uns dos-cents metres abans del qual, molt amagada, bruta i abandonada, enmig de la torrentera, hi localitzareu la font del Racó (l’abundor de joncs, els fenassos alts, i el vostre silenci —sentireu el soroll del degotim que s’escola entre les pedres— la delataran); malgrat tot, sempre és fàcil de trobar-hi un petit toll per omplir-hi la cantimplora.

A baix, el riu Algars, els blauets que hi cacen i les damisel.les, que volen esporuguides. Els xops us saludaran i faran dringar les fulles.

Al davant, el mas de Pau (vegeu recorregut núm. XX) us oferirà descans i sopluig, sobretot, a les nits esmolades d’hivern, en què el fred t’escanya els ossos; i la carrasca i el roure centenaris, que l’acompanyen des de la infantesa, us garantiran ombra regalada, música de bressol. La bellesa raja a dojo, i no hi ha temps suficient per beure-te-la tota.

Riu amunt, a uns cinc-cents metres, trobareu els ullals del Mas de Pau. I al peu del roure, per una canal de teules, cau un fil d’aigua de muntanya: la font del Mas de Pau, que ve canalitzada des del seu naixement.

I camí avall, a dos-cents metres del mas, poc abans de travessar el riu, a la dreta, observareu un pas de rabosa que s’atansa a l’Algars: no us deixeu la font del Grevolet, sota un grèvol, que us escarritxarà els peus.

Molt ràpidament, per la pista, que seguix el corrent de l’aigua, aterrareu al mas de Damià: refugi no vigilat, on podreu dormir i fer foc.

Ara, avui, o l’endemà, només cal que us hi deixeu anar, i feu camí! El passeig, amb la companyia de la veu simpàtica de les aigües del riu, i les formes originals de les roques que vestixen les dues carenes muntanyenques, és distret.

Ja sou al toll del Vidre: cascada, remolí, bassa immensa d’ulls blaus pintada pels palpissos de la natura; hi teniu una visita obligada. Ací perdreu la noció del temps, i la pau caurà en forma de pluja, d’una aigua que no mulla, però que xopa, i us assuavirà el cansament, les penes (si encara us en queda alguna, després d’este dia tan esplèndid)...

Si decidiu de quedar-vos-hi a dormir, per tal de compartir les cançons dels estels i la música de la nit amb el toll, no us preocupeu pels vehicles, els teniu a menys d’una hora.

Foto

L’airet amorós que corre entremig del barranc, i els colors maragdins de les aigües, que llisquen corrent avall, te’ls beus a glopades, amb les mans ben obertes. La mirada imponent de la Ballestera, la presència agosarada dels salvatges i el silenci vital de la vall t’eixamplen el cor i t’empetitixen l’orgull.

FotoAmpliar mapa-ruta
Foto
fotos

Autor: Aurelio L. (Lo Racó del Temple)