logo ebreguia

El medi geogràfic de l’Ebre

Aquest territori está ocupat, en bona part per la conca de l’Ebre i el Matarranya, essent una zona eminentment muntanyosa amb una gran diversitat de relleus i una important xarxa hidrogràfica que el vertebra.

Aquí es troben els contraforts dels Sistema Ibèric amb la Serralada Costerocatalana.

Zones de muntanya: dels Ports al Montsant

El massís dels Ports de Tortosa-Beseit, situat a la dreta de l’Ebre, s’estèn en direcció SW-NE, paral.lel a la línia de costa, i configura els relleus més accidentats. Les cotes més altes superen o s’aproximen als 1400 metres (Tossal dels Tres Reis, el Mont Caro...). Continua amb les serres de Pàndols i Cavalls on les cotes no superen els 700 metres (Punta-redona, la Carabassa, etc).

A la dreta de l’Ebre les serres de Cardó-Boix i Tivissa-Llabería-Colldejou tanquen la prelitoral catalana amb cotes que no superen els 1.000 metres (Creu de Santos, 941 m).

Al nord el massís del Montsant forma enormes cingleres amb cims com la Roca Corbatera (1.666 m), la Roca Falconera (1.150 m) i la Cogulla (1.073 m).

Al sud la serra del Montsià s’alça davant la Mediterrània amb cotes d’uns 700 metres (la Trencada, Mata-redona, la Tenda...).

Zones de moles, bancs fluvials, planes i delta

Es tracta de zones on el relleu continua sent irregular però més dulcificat, amb àmplies i petites valls, bancs fluvials, terrasses i planícies sedimentàries.

La conca dels rius Matarranya i Algars (Terra Alta) es troben entre uns 400 i 500 metres sobre el nivell del mar on predominen les formes tabulars o moles amb conreus de secà i extensos boscos de pi negre en un terreny on abunden les argiles i els materials refractaris.

Al Priorat les zones depressionàries dels rius Montsant i Siurana configuren relleus molt accidentats a l’interior i més suaus a l’obrir-se cap a l’Ebre, on predominen les terrasses i els conreus de costers en terrenys basaltics de licorella i calcaris.

A la resta de comarques de l’Ebre el riu ha anat formant fèrtils bancs fluvials sedimentaris on predominen els correus de fruita dolça i l’olivera. La Ribera d’Ebre és la que mostra més diversitat de paisatges i ecosistemes formant una vall interior tancada per les serres de la Picossa, el Tormo i Cardó amb el gran meandre de Flix al nord i el pantà de Riba-roja.

L’aportació de sediments que el riu arrossega en el seu curs ha format a poc a poc l’espectacular delta de l’Ebre. Una planície de 320 km2 que configura la zona humida més gran de Catalunya i l’hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental, després de la Camarga francesa.

ebreguia.com

Foto

Evolució geològica

Les comarques de l’Ebre estan formades, fonamentalment, per materials calcaris procedents del Secundari. En aquell període aquest territori formava part del mar del Tetis, essent una zona semipantanosa.

A finals del Terciari emergiren a causa de forts plegaments que els van fracturar i erosionar originant formacions rocoses sedimentàries i deixant testimonis fòsils marins a les zones més altes.

Al Quaternari es perfilà el relleu i el paisatge per l’acció de l’erosió fluvial i el drenatge que, en aquest territori eminentment calcari, dona pas a un gran nombre de cavitats soterrànies, coves, avencs i ullals, originades per la dissolució i precipitació del carbonat càlcic (coves de Benifallet, Alfara de Carles, la Figuera, etc).

Foto

Autor: Aurelio L. (Lo Racó del Temple)