logo ebreguia

La Vegetació de l'Ebre

A les terres de l’Ebre podem trobar diversos ecosistemes, de muntanya, fluvials i marins, on es donen importants diferències en materia de vegetació.

Vegetació dels Ports

Dins la seva diversitat es dóna, en les cotes més altes, la presència de grans masses forestals on predomina el pi silvestre (pinus sylvestris) o pi rojal i el pi negre (pinus nigra) acompanyat d’un boscatge on destaca el boix (buxus sempervirens) i el ginebro (juniperus communis). Altres espècies són el faig, el teix, l’auró, el salze i el trèmol, entre d’altres.

El bosc de garriga

A les serres més baixes predomina una ampla i densa massa forestal dominada pel pi negre (pinus nigra) acompanyats de formosos alzinars, on també es troben la noguera, el serval, el grèvol i els garrigars, amb l’argilaga comú i marina, el margalló, les carrasques i clapes de coscolls.

El bosc de ribera

Les lleres dels diferents rius disposen al llarg del seu curs magnífics boscos de ribera plens de vida; aubes, tamarits, pollancres, boba, verns, oms, freixos, salzes i vimets, canyes, canyissos i canyissola, joncs, herbes i lliris...

Aquests boscos proporcionen un valor ecològic i paisatgístic afegit amb atractius colors, especialment a la tardor i la primavera.

Vegetació del delta

La diversitat de l’ecosistema deltaic el formen extenses zones de vegatació en salobrars, platjes, dunes, llacunes, ullals i el propi del bosc de ribera. Predominen els tamarius, els canyissars, les joncs i les salicòrnies (halòfiles), però també es donen d’altres com la palma marina, el rar limoniastre, l’agram marí, el borró i el lliri de mar (psamòfiles).

Mosaics de conreus agro-forestals

L’acció de l’home, mitjançant la roturació de la terra i la desforestació, ha transformat el paisatge en camps de conreu que donen continuitat a les masses forestals autòctones, algunes d’elles declarades zones PEIN, Parc Naturals o encara pendents d’esser protegides.

Bon exemple és l’aprofitament agrícola del delta de l’Ebre des de fa un segle i mig, on predomina el conreu de l’arròs.

Per sort a les Terres de l’Ebre, el Priorat i el Matarranya encara es conreua la terra, essent el primer factor econòmic. Així podem observar conreus de vinya, olivera, ametlla, taronja, prèsecs, cireres i massanes entre figueres, garrofers i mangraners.

ebreguia.com

Arbres monumentals

- L'Om de Burjassènia de l'Aldea.
- Els Teixos de Marturi de Roquetes i els de la Font del Teix de Rasquera.
- El Plàtan de Bítem.
- L'Eucaliptus de Jesús.
- L'Àlber de la Descàrrega a Amposta.
- El Baladre de Balada a Sant Jaume d'Enveja.
- La Carrasca Gressa de la Vallcanera, el Faig Pare i el Pi del Retaule a La Sénia.
- El Pi de Montbrió a Flix.
- El Pi de Cal Pino a la Palma d'Ebre.
- La Mata de Darmós a Tivissa.
- Lo Pi Ramut i Lo Pimpoll a Arnes.
- Lo Parot (olivera) i el Pi de Balija a Horta de Sant Joan.
* L'Acàcia de l'Era a Xerta.
* L'Olivo d'Àrgoles a Miravet.
* La Carrasca del Morro de Babat a Vall-de-roures.
* Lo Roure del Mas de Pau a Beseit (al riu Algars).

Foto
fotos

Autor: Aurelio L. (Lo Racó del Temple)