logo ebreguia

La Via Verda

Es tracta de l'antic traçat ferroviari de la Val de Zafán, aprovat el 1880 i que mai es va completar. Aquesta via ha estat recuperada per al seu us turístic com a via verda.

El tram condicionat va d'Arnes (Terra Alta) a Amposta (Montsià) i es pretèn arribi a Riumar, al terme municipal de Deltebre.

L'atractiu principal d'aquesta ruta és que ens permet descobrir, de forma molt saludable i respectuosa amb el medi, els diferents espais naturals que travessa com els Ports, des de la seva vessant nord, la serra de Pàndols i l'enclavament de la Fontcalda, reseguint el riu Canaletes i l'Ebre fins la desembocadura, tot creuant múltiples túnels i ponts i contemplant magnífiques panoràmiques.

A més només és transitable a peu, en bicicleta o a cavall.

* El Mapa-guia està a la venda en Lo Racó del Temple (Miravet) i recull les rutes més destacades d'ebregjuia.com amb un directori de serveis, restaurants, allotjaments selectes i els horaris dels monuments i museus.

Telf: 656 266 398
La Via Verda de la Val de Zafán
Ampliació de la Ruta 4 del mapa-guia*

Recorregut A: Arnes - Horta - Bot - la Fontcalda - Pinell

El recorregut comença a l’estació d’Arnes. El nucli històric d’aquest poble va ser declarat bé d’interés cultural per la Generalitat de Catalunya i el seu Ajuntament és un dels primers d’estil renaixentista de Catalunya.

A 1 km de l’accés a la Via Verda arribem a Horta de Sant Joan, on es pot visitar l’Ecomuseu dels Ports, el Convent de Sant Salvador i el Museu Picasso, sent una de les visites obligades el nucli urbà medieval amb les porxos de la Plaça de l’Església, l’Ajuntament i l’Església de Sant Joan Baptista.

Seguint l’antic traçat ferroviari arribem a Bot, l’únic municipi que toca a la Via Verda. L’edifici més significatiu és l’Església renaixentista de Sant Blai. També s’hi pot visitar l’ermita de Sant Josep i l’àrea recreativa del Forat de la Donzella.

Prat de Comte, a 4 km de la Via Verda, és un petit municipi poblat a l’època dels templers, on es pot visitar l’Església de Sant Bertomeu, el Portal (antiga porta d’entrada a la població), la destil·leria i el forn de pa. Aquest municipi juntament amb Horta de Sant Joan i Arnes formen els “pobles dels Ports” a la Terra Alta. La seva ubicació els consoliden com a pobles eminentment turístics; la configuració de les muntanyes, roques i rius permeten la pràctica de múltiples esports amb contacte amb la natura com rutes amb bicicleta, l’escalada, barranquisme, etc.

A 4,7 km de l’estació de Bot, a la vora de la Via trobem el Balneari de la Fontcalda, conjunt paisatgístic, termal i religiós a la part més enclotada de la vall. Des d’allí es poden seguir diferents sendes pels voltants i fins i tot remuntar la muntanya fins la cota 705 on es troba el monument a la Pau, dedicat als morts en la Batalla de l’Ebre.

El final de la Via Verda és el Pinell de Brai, a 6 km de la Via, on es pot visitar el Celler Cooperatiu també conegut com la Catedral del Ví, l’obra magna de l’arquitecte modernista i deixeble de Gaudí, Cesar Martinell.

Ampliar mapa-ruta

Recorregut B: Pinell - la Fontcalda - Bot - Horta - Arnes

El recorregut pot començar des de la plaça que hi ha al davant del celler cooperatiu del Pinell de Brai, obra de l'arquitecte vallenc Cèsar Martinell. Des d'aquí es va cap a la cruïlla amb la C-235 i se segueix recte en direcció a Prat de Comte.

Transcorreguts 4,5 quilòmetres ens trobem, a l'esquerra, la via del tren i l'antiga estació del Pinell de Brai. Aquí comença la part de l'excursió per la Via Verda.

La Via Verda de la Terra Alta aprofita l'antiga línia del ferrocarril que havia d'unir les poblacions de Tortosa i Alcanyís, a l'Aragó. La línia es va començar a construir a finals del segle XIX però Renfe la va clausurar l’any 1973 al.legant que era poc rendible. Ara, la línia fèrria ja desmantellada i les antigues estacions permeten a l’excursionista gaudir de forma privilegiada de la natura de la comarca i conèixer indrets únics.

Un cop a l’estació del Pinell de Brai, s’ha d’avançar seguint el camí asfaltat en direcció contrària a l’estació. El camí passa per cinc túnels de l’antic ferrocarril i, quan s’han recorregut vora 10 quilòmetres, es creua un pont que deixa a la dreta el riu Canaletes. Uns metres després trobem la cruïlla d’entrada al balneari de la Fontcalda. La bellesa de l’entorn natural de la Fontcalda i el seu santuari requereix l’antenció del viatger.

De nou a la Via Verda seguim fent camí cap a l’estació de Prat de Comte, el poble més petit de les Terres de l’Ebre. A partir d’aquí, hi ha cinc túnels més i gairebé cinc quilòmetres fins a l’estació de la següent població de l’excursió: Bot.

L’estació es troba als afores del poble, però si es vol visitar la població, aquesta queda relativament a prop.

Des de l’estació de Bot s’han de recòrrer gairebé 9 quilòmetres fins arribar a l’estació d’Horta de Sant Joan. Pel camí es passa per dos ponts, el primer dels quals creua un barranc.

Un cop a l’estació d’Horta es pot abandonar una estona la Via Verda per entrar al poble i contemplar el seu nucli antic i el puig de Santa Bàrbara.

De nou a la Via Verda, es fan uns 4,4 quilòmetres més i s’arriba al final de la nostra ruta, a l’estació d’Arnes-Lledó.

De l’estada a Arnes paga la pena de visitar el seu Ajuntament, de factura renaixentista, i, si es disposa de temps, ens podem endinsar cap als Ports i gaudir d’una de les millors perspectives del territori i d’aquest Parc Natural.

Ruta treta de la web de la Penya Ciclista de la Ribera d'Ebre

Dades ruta

Quilòmetres: 29 km.

Temps: 4 hores.

Dificultat: baixa.

Aigua: la Fontcalda.

Una mica d'història

"El projecte de la Val de Zafán fou aprovat a les darreries del segle XIX (1880). Havia d'unir les poblacions de Sant Carles de la Ràpita, Tortosa, Alcanyís i Terol amb Saragossa. Les obres van començar, i als anys vint ja hi havia fets tots els treballs d'infraestructura (esplanació, construcció de túnels i estacions) de tot el trajecte. Durant la guerra civil es van accelerar tots els treballs i l'any 1954 es va poder inaugurar el tram entre Tortosa i Alcanyís, des d'on s'enllaçava amb Saragossa. Amb el temps, però, van quedar eliminats els trajectes entre Sant Carles de la Ràpita i Tortosa i el que havia d'unir Alcanyís amb Terol, tot i que les infraestructures estaven ja construides.

Després de 16 anys de funcionament de l'únic tram de la Val de Zafán que s'havia posat en marxa, RENFE va decidir clausurar la via tot al.legant que no era rendible. Durant molt de temps la reobertura d'aquesta via de comunicació va ser una de les principals reivindicacions dels habitants de les Terres de l'Ebre, que veien, en aquesta nova línia fèrria que els unia amb Aragó, el futur del seu desenvolupament comercial, econòmic i turístic, sobretot si s'aconseguia obrir el tramb que concectava Tortosa amb el port comercial de Sant Carles de la Ràpita. Tots els intents, però van fracassar i RENFE va optar per desmantellar la via i abandonar les estacions l'any 1973.

Alguns encara recorden la Val de Zafán ocm un dels molts projectes frustrats d'aquest territori. Si s'hagués mantigut, la Ràpita s'hauria mantingut i, possiblement, convertit en la porta principal d'una ruta que uniria les Terres de l'Ebre amb l'Aragó.

Més de 25 anys després de la seva clausura, van retornar les possibilitats de recuperar l'antiga via. Aquest cop, però, en forma de projecte turístic i després que els ajuntaments per on passava la línia de tren esgotessin totes les possibilitats de tornar-la a posar en funcionament com a via de comunicació."

L.B. Tortosa: "Una via fèrria que mai es va completar"
Diari de Tarragona (3/1/2001)

Foto
fotos

Autor: Aurelio L. (Lo Racó del Temple)