El Cap de la Vila
El poble antic de Miravet
Miravet és un poble que enamora a primera vista. L’aigua del riu que corre tranquil·la plena de vida, invita a la contemplació. Respira calma, pau i silenci… un paradís.
El Cap de la Vila, o poble vell, té un encant especial, pintoresc, quasi operístic. Com si hagués estat creat expressament per la seva composició escenogràfica: el castell, les cases penjades i l’Església Vella, el molí, la drassana i el palau, la roca roja, el bosc de ribera, les muntanyes de fons… i el riu Ebre!
Miravet manté el seu tipisme original. Sorprèn la tranquil·litat que es respira, l’autenticitat i proximitat de la seva gent. Travesseu el riu pel Pas de Barca o apropeu-vos a un taller de terrissa per viure l’experiència.
Miravet t'estima
perque ets un viatger curós, cívic i responsable
amant de la natura i la cultura!
Castell templer
L’edifici militar monumental,
patrimoni cultural.
Fortalessa romànica imponent, obra mestra dels templers a Catalunya.
Església Vella
L’edifici religiós més rellevant
i espai cultural.
Temple renaixentista, obra dels cavallers de l’orde de l’Hospital. Centre expositiu.
Palau de Miravet
L’edifici civil més destacat
i allotjament singular.
Casa Singular modernista, casal d’hostes i centre d’art Joaquim Mir.
Itinerari pel poble fins al castell
Deixar el cotxe al parquin i seguir l'itinerari a peu pel conjunt històric del Cap de la Vila fins el castell és tota una experiència, millor encara en una visita guiada.
Descobrireu els seus racons, monuments i unes magnífiques vistes sobre el riu i el paisatge.
Plànol del Cap de la Vila de Miravet (poble antic)
-
Escut heràldic del Comanador
Pere Ramón Sacosta (s. XV) - Drassana medieval (s. XII)
-
Palau del Comanador (s. XV-XIX)
Centre d'art Joaquim Mir
Molí i font de Sant Sebastià
Impactes de metralla a la façana
(marca riuada de 1907) - Molí; seu cimera Estatut (2004)
-
Escut heràldic del Comanador
Pere Ramón Sacosta (s. XV) - Drassana medieval (s. XII)
-
Palau del Comanador (s. XV-XIX)
Centre d'art Joaquim Mir
Molí i font de Sant Sebastià
Impactes de metralla a la façana
(marca riuada de 1907) - Molí; seu cimera Estatut (2004)
-
Portal del Motxo i penya-segat
(marca riuada 1787) - Àrea devastada (Batalla de l'Ebre)
-
Aljama, abadia i antic ajuntament
Carrer del Banc (call jueu)
-
Portal del Motxo i penya-segat
(marca riuada 1787) - Àrea devastada (Batalla de l'Ebre)
-
Aljama, abadia i antic ajuntament
Carrer del Banc (call jueu) - Església Vella (s. XVI-XVII)
- Mirador de la Sanaqueta
- Cases penjades
- Església Vella (s. XVI-XVII)
- Mirador de la Sanaqueta
- Cases penjades
- Muralla (s. XIX) i penya-segat
- Costa de Riago i poesía de Roc Llop
-
Ruta de les Trinxeres
Restes arqueològiques - GR99 Camí de l'Ebre
-
Meandre del Tamarigar
Espai natural protegit - Plànol del castell
- Muralla (s. XIX) i penya-segat
- Costa de Riago i poesía de Roc Llop
-
Ruta de les Trinxeres
Restes arqueològiques - GR99 Camí de l'Ebre
-
Meandre del Tamarigar
Espai natural protegit - Plànol del castell
Un poble monumental
Arribar, deixar el cotxe al parquin i apropar-se a l’embarcador per gaudir de la vista panoràmica de tot el conjunt històric i el magnífic paisatge és, sense dubte el millor que podem fer abans d’aventurar-nos pel poble antic de Miravet.
Destaquen tres monuments declarat Bé d’Interés Cultural: el castell (com edifici militar), l’església (edifici religiós) i el palau (edifici civil). Però també altres com la drassana fluvial, el molí, l’abadia, l’aljama, les cases penjades, la talaia, la muralla de les Ferreries i la Costa de Riago. I tot el seu urbanisme segueix un carrer principal que el travessa i vertebra amb carreronets que es bifurquen per entre les restes arqueològiques de les cases desaparegudes a conseqüència de la Batalla de l’Ebre de 1938 (àrea devastada).
Miravet, com tots els pobles de l’Ebre, han estat sempre a mercè de les riuades. Trobareu les marques de les riuades catastròfiques de 1907 i 1787 al palau i al portal del Motxo. També la roca roja que va esmicolar el temporal Gloria el 2020, tota emmallada i amenaçadora sobre el molí, on es va celebrar la Cimera de l’Estatut el 2004.
El palau del comanador i Castellà de l’orde de l’Hospital, ha estat restaurat com a casal d’hostes i centre d’art en honor al gran pintor modernista Joaquim Mir, qui va descobrir Miravet el 1929.
L’Església Vella, avui sense cult, és fa servir com a centre cultural. Darrere conserva la seu de l’aljama morisca (al-Yami, mesquita major) i davant la Sanaqueta (Samah Katah, l’escola de la sabiduria de Deu per als jueus, madrasa per las musulmans).
Un nom amb història
El Cap de la Vila de Miravet té el seu origen en una petita alqueria o ràbita musulmana situada sota la protecció de la fortalesa d’origen islàmic que domina el turó.
El nom li és definit pels murabittin: Murābit, qui varen dominar el territori des de 1098 fins a la conquesta del lloc pels templers el 1153. Un Murābit era un lloc sagrat on es construïa un ribbat o castell consagrat a la defensa de la jihad i a on s’enterren els màrtirs d’Al·là. Era d’obligada visita pels fidels una visita a l’any i esdevé un lloc de peregrinació, que es manté sota el domini templer. Posteriorment, l’Ebre es convertirà en una ruta més del camí de Sant Jaume fins Logronyo.
Els murabittin van arribar a l’Ebre per defensar la frontera de les taifes de Tortosa i Lleida. Se’ls demanava el seu servei de lluita quan un rei cristià atacava una terra que pertanyia als musulmans. Tenien una manera de lluita a cavall desconeguda llavors pels cristians i costava molt combatre contra ells. A més de la seva ferma convicció de lluita santa on la mort es considerava guanyar-se la vida eterna al paradís.
Els almoràvits creien que al-Àndalus els musulmans vivien massa bé, desvirtuant els principis islàmics (alcàssers, alcassabes, alfajeries i palaus, i l’estima per festejar). Quelcom semblant al que els cistercencs i franciscans pensaven dels reis cristians, la noblesa i el mateix clero, pregonant l’austeritat i la pobresa.
Tant uns com els altres eren de l’opinió que el luxe t’allunya de la veritable missió d’un fidel, adorar al seu deu, difondre el seu credo i respectar la seva Creació.
Aventura't en la història
d'aquells que van deixar la seva petjada
Viu un viatge al passat
d’un poble de navegants, terrissaires i moriscos, devastat per la Batalla de l’Ebre
Visita guiada
La visita guiada Miravet Experience us portará a descobrir la història del Cap de la Vila i interpretar el patrimoni de la mà de professionals amb passió i experiència.
Una visita privada i personalitzada al conjunt històric del Cap de la Vila, inclós el castell, l’Església Vella i el Palau del Comanador amb un tast de vi en acabar al centre d’art Joaquim Mir.
691 561 868
Vicens Ayan (guia oficial)
Hi havia una vegada
un poble de terrissers i llaguters
que traginaven amb càntirs i gerres…
Cites amb la història
La història de Miravet està vinculada al riu Ebre des de sempre. El riu ha marcat la vida i esdeveniments d’aquest poble petit i tranquil, que ha vist passar fenicis, grecs, cartaginesos, romans, musulmans, jueus i cristians, templers i hospitalers, guerres, batalles i riuades.
Joaquim Mir
El gran pintor impresioniste del modernisme català, Joaquim Mir, va visitar Miravet el 1929 i el va dedicar una de les campanyes més productives amb 38 teles que va vendre amb èxit.
La imatge pictòrica del conjunt del Cap de la Vila i el seu tipisme estraordinari el va atraure de tal manera que va enregistrar una filmació inèdita on es pot apreciar com era la vida quotidiana al poble i la navegació fluvial a l’època.
A Miravet, on va trobar l’arcàdia amb què tant es va sentir identificat, hem volgut donar-li un merescut reconeixement.
La Batalla de l'Ebre
El 25 de juliol de 1938, Miravet es va convertir en escenari de la Batalla de l’Ebre. La foto del pas de les tropes republicanes davant el poble va donar la volta al món.
L’última i més cruel Batalla de la Guerra Civil Espanyola va tenir conseqüències nefastes per Miravet. La destrucció dels bombardejos i l’abandó posterior del Cap de la Vila, deixà l’àrea devastada que encara es pot observar avui dia.
Miravet forma part del Consorci de la Memòria Històrica (COMEBE), essent un punt clau per entendre el creuament del riu durant la primera ofensiva i la retirada.
Camí de sirga
Des de temps immemorials, l’Ebre ha estat un riu navegable amb embarcacions adaptades pel transport de mercaderies i persones: llaguts, muletes, pontones i barques de pas.
Al voltant del riu es desenvolupaven totes les activitats del poble: calafats, llaguters, sirgadors, pescadors, canyissers, terrissaires, pastors i dones rentant i anant per aigua amb càntirs.
Jesús Moncada recull molt bé aquest passat i cultura fluvial al seu llibre Camí de Sirga, així com Joaquim Mir amb la seva filmació de 1929 a Miravet.
Actualment, l’Ebre és navegable en piraigua o embarcacions d’esbarjo.
