fondo terrissa miravet head

La terrissa de Miravet

La Raval dels Canterers

La terrissa de Miravet té renom i fama. Una tradició musulmana amb arrells ibèriques i romanes, que han perpetuat en el temps els mestres canterers. Al barri conegut com La Raval ens obrin les portes dels seus tallers els últims terrissaires que encara treballen.

La Raval dels Canterers està declarat Zona d'Interès Artesanal per la Generalitat de Catalunya.

Reprodueix vídeo

Hi havia una vegada

un ofici molt antic a Miravet
que treballava la terra de l’Ebre…

un ofici molt antic
que treballava la terra de l’Ebre…

Terra, aigua, aire i foc

L’alquímia de l’artesania del fang requereix del quatre elements, terra, aigua, aire i foc, a més de l’experiència del mestre canterer, que generació rere generació ha passat l’ofici de pare a fill.

L'argila

El lloc és ric en argiles, guixos i llots de riu, necessaris per elaborar les peces de fang cuit, gràcies a la seva plasticitat en barrejar-la amb aigua i treballar-la al torn.

L'ofici canterer

L’ofici de canterer li ve del cànter, atuel predominant, documentat ja al segle XIV. De tots ells destaca el pitxell del moixó com a peça identificativa de Miravet.

Cànters i gerres

A més de cànters, són famoses les gerres i solseres de Miravet, que encara treballa Jornet al seu forn. També tòfuls, cossis, ribells, cadufs, gargoles, pitances, sallones, etc.

Els forns

A Miravet es conserven cinc forns per coure terrissa antics, de llenya, com el de Jornet que encara fa servir a la manera tradicional. Un patrimoni a protegir, sens dubte.

Els últims canterers

Dels 25 tallers de terrissa que van sobreviure a la Guerra Civil Espanyola, avui dia només queden 6 tallers en actiu a La Raval dels Canterers.
Reprodueix vídeo
© Canal 21 Ebre

Josep Papaseit

Sis generacions de canterers a la familia

La família Papaseit porta sis generacions treballant l’ofici canterer a Miravet i és un dels tallers més propers al públic, amb botiga propia i la possibilitat de concertar visites guiades i tallers de torn.

No sempre estàn oberts pel que us recomanem trucar abans i concertar visita: 977407101.

Sabies que la mare del poeta futurista català Joan Salvat Papaseit, Elvira Papaseit Orovitx, era natural de Miravet?

Visita guiada

Si sou un grup o una escola podeu concertar la visita guiada al taller de terrissa d’en Josep Papaseit i ell mateix us farà una demostració i l’explicació de les peces més tradicionals.
Josep Papaseit, canterer de Miravet
Taller de terrissa a Miravet

Tallers de torn

També podeu concertar un taller de torn i viure l’experiència de modelar una peça de fang.

977 407 101

Josep Papaseit

Ferran Segarra

Venint de Móra trobareu el taller de la família Ferran Segarra i Teresa Pedrola. Entrar al seu taller és descobrir, no només l’ofici, sinó un món fascinant dedicat a la terrissa, la restauració i col·lecció particular de peces molt antigues i valuoses.
Un taller d’obligada visita, com la seva pàgina web i un tour virtual

Germans Ventura

Els germans Ventura treballen les formes tradicionals així com altres gairebé musicals  deixant volar la imaginació amb una originalitat digna de veure.
Ofereixen visites guiades a grups, demostracions i fins i tot fan tallers de torn a fires. Podeu veure molt més a la seva pàgina de facebook i la seva botiga online.
Montse és una pionera: la primera dona hereva de la llarga tradició de la família i germans Pedrola. El taller a on abans feien peces destinades a la jardineria, ha donat pas a un món molt més creatiu i personal. No us el podeu perdre!
El seu taller-botiga està obert al públic i també la podeu veure a instagram.

Montse Pedrola

Josep Jornet

De tots els canterers de Miravet, Josep Jornet ha continuat la tradició familiar, fent gerres, cossis i cànters a la manera d’abans. Preparant la barreja d’argila i fang, embarrant, tornejant i coent al forn de llenya. Setena i última generació.
Veure aquest últim canterer és viatjar en el temps. No té web ni ‘mandangues’ digitals.
Té allò que mai tindrà una intel·ligència artificial: saviesa, mestria i experiència.
La terrissa de Josep Fabregat manté l’ofici amb l’elaboració de peces tradicionals (gerres, cossis, etc.) que fa per encàrrec. A més conserva el forn de llenya actiu i es pot visitar.
Està obert al públic i també fa tallers de torn i visites escolars.

Josep Fabregat

Ceràmic Fantàstic

L’evolució en el treball artesà ha vingut de la mà de Jordi Balart, un ceramista d’autor que va debutar amb reconegudes exposicions col·lectives a Nova York, entre altres, on va exposar les ‘Finestres de l’Ànima’.

Marcel·lí Giné. Marçaginé li va encomanar el seu llegat escultòric i ara, al taller de Balart a Miravet, es pot gaudir de l’obra creativa de tots dos artistes, en harmonia amb l’hort i la botiga.

Una mica d’història

…traginers per camins carregats de cànters de Miravet 

Miravet i la terrissa

Miravet és conegut arreu per l’artesania del fang. Ja des dels temps dels ibers, la ceràmica va assolir una gran importància per al desenvolupament de la comunitat. Però varen ser els àrabs els qui van desenvolupar aquesta tècnica, fins a un nivell molt elevat, aportant noves tècniques d’Orient, al mateix temps que les fonien amb la vella tradició.

Si les teories conflueixen en afirmar que el castell fou construït sobre un poblat ibèric, res en priva de pensar, basant-nos en les troballes de fragments de ceràmica d’origen ibèric, que la naixença d’aquesta vocació terrissaire ja li ve a Miravet del seu origen ibèric que anirà en augment amb la introducció i herència de la cultura islàmica.

Els musulmans van establir la major part de les tècniques i formes ceramistes, per la qual cosa la seva aportació en aquest camp fou decisiva per a entendre les peces més tradicionals que encara avui en dia conservem i es continuen treballant.

En aquest aspecte tècnic els àrabs introduïren el vidrat amb sulfur de plom i sílice, com també el vidrat estannífer que, pel fet de recobrir l’atuell amb una capa vítrica transparent, permetria una rica decoració coneguda per decoració sota coberta. Els colors que utilitzaven eren el verd, el morat i l’amarronat, colors que encara subsisteixen en antigues decoracions de gerres miravetanes que s’obtenien a base de sulfur de ferro, coure i manganès.

Al segle XVIII es van comptabilitzar 18 canterers, al XIX 25 i a principis del segle XX hi havia vint tallers i treballaven més de 100 persones al voltant de la producció i comercialització.

Terrissaire és aquell que treballa la terra argilosa i l’afaiçona, quan és pastada, amb l’ajut del torn, per després coure-la al forn (1.000ºC). L’elecció de certs esmalts i vernissos, el tipus de terra, la coloració rogenca que li dóna després de la cocció i la destinació dels objectes d’ús domèstic li donen una categoria dintre de la ceràmica que el distingeix d’altres pobles de tradició i es diferencia, doncs, del ceramista, del rajoler, etc.

És un treball personal, individualitzat, quan va treballant la peça amb les seves mans i sense cap més estri que uns trossets de canya i un filferro; familiar, pel que fa a les estones que s’ha d’ajudar la família; i en equip, quan s’uneixen dos o tres canterers per donar foc quan arriba el treball de coure la fornada.

A Miravet els terrissaires han estat anomenat canterers, però això no vol dir que només facin cànters, sinó gerres, cossis, pitxells, torretes, etc. Però, el cànter és l’atuell més comú de la seva artesania. El canterer miravetà converteix un pilot de fang en una sèrie de peces per a l’ús de la llar, a la vegada que serveixen de decoració, amb les seves línies airoses, esveltes i elegants, fent que una peça pugui lluir-se sense deixar de prestar servei pràctic i utilitari.

Els canterers treballen el llot del riu barrejat amb l’argila, amb aigua calenta i de nit, per tal de poder-ho fer a porta tancada amb la qual cosa eviten que es glacin la pasta i les mans! En aquestes circumstàncies, fan el treball en dues seccions: des de les nou o les deu del vespre, i de les dues de la matinada fins que clareja. Segons diuen els vells, aquesta precaució tradicional prové del fet que les hores esmentades tenen una temperatura més adequada que les del matí; sens dubte, a la nit no hi ha oscil·lacions tèrmiques com durant el dia.

Els canterers de Miravet tenen cinc forns terrissaires. Les seves especialitats eren, bàsicament, dues: les grans gerres i els catúfols; l’una i l’altra van néixer de les necessitats de la regió. La tasca terrissera segueix els capricis del temps. En un any de secada els torns no paraven de fer catúfols i els forns de coure’n; en canvi, en època de pluja, falta gent per abastir gerres que és feina més empipadora.

Les gerres grans es fan en tres sessions, tantes com pisos tenen; en grandària només els fan competència els cossis bugaders. Però, la terrissa si es vesteix, es mostra senzilla amb els tons crus com de carn nua. Aquesta mercaderia solia ser venuda amb carros i amb arriers, ja que la producció era un encàrrec de veïns del poble. La venda es duia a terme pel mateix terrissaire que s’encarregava de portar el plat a taula.

Llegir més Llegir menys
Terrissa de Miravet
Traginer de Miravet

Les peces tradicionals

Gerres: es poden dividir en tenalles (són les més grans), els gerrots, la solsera petita, les gerretes, el tàfol normal, toful gran i toful petit i tofulet, el petxin, el petxinet, el saboner, i el saboneret. Però el model més usual és la solsera. En general són voluminoses i tenen de dues a quatre anses. Les funcions són variades segons les utilitats: transportar oli, emmagatzemar productes…

Cànters: Sens dubte és l’atuell més representatiu de la terrissa miravetana. Especialment al poble n’hi ha de dos tipus: el cànter de cul ample (també anomenat aragonès) i el de cul estret (silueta més esvelta i equilibrada). També hi ha el cànter normal, l’aiguader, el canteret o cantereta, la gargola o pitxell de rai, i el canteret per la canalla. La seva funció bàsica és la de traginar aigua de la font o del riu cap a casa.

Pitxells: Es divideixen en diferents atuells: El pitxell o barral de carro, el pitxell coronat, el pitxell de tronc, el pitxell de nevera i el pitxell de sis galet o del moixó (aquest últim el més típic de Miravet). La seva funció bàsica és la de beure a galet.

Una de les peces més reconegudes de tota la terrissa miravetana és el pitxell del moixó. Aquest cànter, que pertany a la tipologia d’engany, té diversos galets i no se sap per quin raja, de manera que quan un va a beure i no l’encerta, raja pel lateral i es mulla. Però el més curiós és que no porta un broc per omplir com els altres, sinó que s’ompli per la base, on du un forat amb un tub. Una vegada ple, el cànter es capgira i l’aigua només pot sortir pel galet. A més, la botxa està rematada per una torre de dues anses amb un ocell (el moixó) que normalment mira cap el galet que raja. El pitxell del moixó és poc freqüent a Catalunya i la seva tècnica de modelat és de les més difícils, digna dels millors mestres en la professió.

Cossis: Els més grans són els calandrins i els de bugada, i s’utilitzen per a rentar la roba. N’hi ha de mides més reduïdes, com el cossi mitja i el cossi petit.

Ribells: La mida més gran és l’anomenat mandonguer (per a fer el mandongo) També hi ha el mitjà, el 3 per 2, el 2 per 1 o sagnant, el 4 per 1, el 5 per 1, el 6 per 1 o plater, així com altres peces diverses: escalfallits, cadufs, cendrers, sellones, escorredores, tombatruites, salers, morters d’allioli, menjadors de conills, abeuradors d’aviram, i el cau de conills (aquest últim de difícil resolució).

Cadufs o catúfols: Són utilitzats per a treure l’aigua dels pous en les sènies. Van lligats amb ferro a la roda o sínia i pràcticament ja no es fan.

Alguns dels actuals tallers canterers disposen de col.leccions particulars i museus on mantenen peces úniques i de valor incalculable, remuntant-se en el temps i l’espai geogràfic.

Llegir més Llegir menys

Terrissa de Miravet

  1. Gerreta (3 anses)
  2. Gerrot (4 anses)
  3. Solsera gran (4 anses)
  4. Solsera petita (3 anses)
  5. Tòful gran (4 anses)
  6. Tòful petit (3 anses)
  7. Solseró (2 anses)
  8. Petxí (2 anses)
  9. Saboner (2 anses)
  10. Cossi
  11. Càntir aiguader
  12. Canteret (amb broc)
  13. Gargola
  14. Pitxell del moixó
  15. Caduf
  16. Ribells
  17. Escalfallits
  18. Abeuradors i menjadores
  19. Cantimplora
  20. Pitxell de barral
  21. Pitxell de segador
  22. Pitances
  23. Mides de vi
  24. Mussola
  25. Tomba Truites
  26. Sallones
  27. Bací (Don Pedro)
  28. Caragolera
  29. Morter
  30. Escorredora
  31. Setrills