L'Església Vella
Molt més que una església
Un tresor del renaixement
atrapat en el temps...
L’edifici religiós més emblemàtic de Miravet és l’Església Vella. Un temple renaixentista únic a les Terres de l’Ebre, obra de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
L’Església Vella és un dels tres monuments declarats juntament amb el castell i el palau de Miravet. Es fa servir per usos culturals, concerts, exposicions i visites guiades. També per casaments originals.
El conjunt, construït entre els segles XVI-XVII en substitució de l’antiga mesquita, està format pel mateix temple, la seu de l’ajama i la plaça mirador de la Sanaqueta, antic cementiri.
Interior del temple
Impressiona, només entrar, veure l’estat d’abandó en que va quedar a causa de la Guerra Civil Espanyola (1936-39).
La seva obra és humil i sencilla a priori, però amaga unes excelents proporcions i alguns elements decoratius originals, així com les pintures murals posteriors.
L'ara romànica
A l’interior conserva un autèntic tresor.
La peça clau més sagrada dels templers: l’ara romànica de l’església del castell, que contenia les reliquies portades pels cavallers des de Terra Santa.
També la pica d’aigua beneïta.
L'aljama morisca
Darrere de l’església, a la placeta, es troba la seu de l’ajama morisca. Formaba part del conjunt de la mesquita, orientat cap a la Meca, amb el sahn o pati de les ablucions.
L’aljama era on se reunia la junta de la comunitat jueva i morisca (de l’àrab ŷāma’aʻ que significa ‘ajuntament’).
Visita l'Església Vella
Un viatge al passat només travessar la porta
La visita guiada a l’Església Vella forma part del recorregut “Miravet Experience” pel Cap de la Vila i el castell, inclòs el Palau de Miravet amb un tast de vi en acabar.
Reserva directa de visita als telèfons
El temple renaixentista
digne de Brunelleschi
L’edifici, d’estil renaixentista, va ser construït entre els segles XVI i XVII pels cavallers de l’orde de l’Hospital i consagrat a Sant Joan Baptista, el seu patró.
Es tracta d’un temple de planta en creu i nau central amb volta de mig punt, gallons a les finestres, capelles laterals, cúpula central amb petxines al creuer i altar rectangular amb volta de forn.
Una història terrible
una expulsió injusta
Les pintures murals, de caràcter religiós, són més tardanes, del 1730, i corresponen al període barroc quan, després de la guerra de Successió es recuperà el temple (i el poble, que va patir l’abandó durant set anys).
Al mur esquerre del creuer es poden apreciar dues figures amb vestimenta negra i blanca. Un porta la creu i l’altre la bíblia. Representen a Sant Domingo de Guzmán i Sant Vicent Ferrer.
Els desastres de la Guerra
la Batalla de l'Ebre
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) marca l’episodi més tràgic.
Durant les revoltes anticlericals del 1936 foren cremats els retaules renaixentistes i les imatges a la plaça de la Sanaqueta. La Mare de Déu de Gràcia, la templera, talla romànica de l’època dels templers, va ser llançada al riu.
La posterior Batalla de l’Ebre afectà més l’estat de l’edifici.
