l'Església Vella de Miravet

L'Església Vella

Molt més que una església

Un tresor del renaixement
atrapat en el temps...

L’edifici religiós més emblemàtic de Miravet és l’Església Vella. Un temple renaixentista únic a les Terres de l’Ebre, obra de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

 

L’Església Vella és un dels tres monuments declarats juntament amb el castell i el palau de Miravet. Es fa servir per usos culturals, concerts, exposicions i visites guiades. També per casaments originals.

El conjunt, construït entre els segles XVI-XVII en substitució de l’antiga mesquita, està format pel mateix temple, la seu de l’ajama i la plaça mirador de la Sanaqueta, antic cementiri.

esglesia vella interior 5

Interior del temple

Impressiona, només entrar, veure l’estat d’abandó en que va quedar a causa de la Guerra Civil Espanyola (1936-39).

La seva obra és humil i sencilla a priori, però amaga unes excelents proporcions i alguns elements decoratius originals, així com les pintures murals posteriors.

Un edifici que ens parla dels desastres de la guerra i un exemple del pes de la història.

Encara sobta que, en ple segle XXI, hi hagi monuments com aquest oblidat per les institucions en una Europa moderna.

Llegir més Llegir menys
Ara romànica de l'església del castell templer de Miravet

L'ara romànica

A l’interior conserva un autèntic tresor.

La peça clau més sagrada dels templers: l’ara romànica de l’església del castell, que contenia les reliquies portades pels cavallers des de Terra Santa.

També la pica d’aigua beneïta.

I l’escut heràldic de Guillem de Guimerà, diputat eclesiàstic qui va presidir les corts d’Aragó i Catalunya el 1376 per definir la separació territorial que encara avui es manté. Motiu pel que Miravet fou escollit per la celebració de la Cimera de l’Estatut l’any 2004.

Llegir més Llegir menys
Casc antic de Miravet

L'aljama morisca

Darrere de l’església, a la placeta, es troba la seu de l’ajama morisca. Formaba part del conjunt de la mesquita, orientat cap a la Meca, amb el sahn o pati de les ablucions.

L’aljama era on se reunia la junta de la comunitat jueva i morisca (de l’àrab ŷāma’aʻ que significa ‘ajuntament’).

Té un arc de maons en diafragma i, l’espai cubiculari interior, ha perdut la seva coberta, segurament cupulada.

Curiosament, la plaça de la Sanaqueta, rep el nom de ‘sahn’, originari de l’hebreu ‘Samah Katah’ o escola de la saviesa de Déu (lloc de reunió, estudi i debat).

Llegir més Llegir menys

Visita l'Església Vella

Un viatge al passat només travessar la porta

La visita guiada a l’Església Vella forma part del recorregut “Miravet Experience” pel Cap de la Vila i el castell, inclòs el Palau de Miravet amb un tast de vi en acabar.

Reserva directa de visita als telèfons

El temple renaixentista

digne de Brunelleschi

L’edifici, d’estil renaixentista, va ser construït entre els segles XVI i XVII pels cavallers de l’orde de l’Hospital i consagrat a Sant Joan Baptista, el seu patró. 

Es tracta d’un temple de planta en creu i nau central amb volta de mig punt, gallons a les finestres, capelles laterals, cúpula central amb petxines al creuer i altar rectangular amb volta de forn. 

El conjunt arquitectònic gaudeix d’una harmonia espacial i estètica magnífica amb unes proporcions geomètriques basades en el desenvolupament volumètric del cub x 4, aconseguint una acústica sorprenent.

La decoració original interior recorda l’obra de Brunelleschi i Vignola, d’una gran puresa estilística on predomina el blanc de calç i el gris de guix, tal com es pot apreciar a l’esgrafiat original de la cúpula.

Llegir més Llegir menys

Una història terrible

una expulsió injusta

Les pintures murals, de caràcter religiós, són més tardanes, del 1730, i corresponen al període barroc quan, després de la guerra de Successió es recuperà el temple (i el poble, que va patir l’abandó durant set anys).

Al mur esquerre del creuer es poden apreciar dues figures amb vestimenta negra i blanca. Un porta la creu i l’altre la bíblia. Representen a Sant Domingo de Guzmán i Sant Vicent Ferrer.

Són testimoni d’un episodi històric terrible i oblidat: la conversió al cristianisme i posterior expulsió dels moriscos, el 1611.

L’aljama de Miravet era una de les més respectades de les Terres de l’Ebre. La comunitat morisca va ser obligada a convertirse al cristianisme poc després de l’expulsió dels jueus (el 1492). Missió que van portar a terme, per tot el Llevant, els inquisidors dominics amb els corresponents ‘autos de fé’.

Ja, en 1530, el poble inicià una campanya de captació de diners per contribuir amb la construcció de l’església, com a mostra de la seva conversió, aportant 3.000 ducats d’argent (tota una fortuna), la mà d’obra i aceptar como a patró a Sant Domingo. Part d’aquesta fortuna va ser reunida pel gremi de terrissers.

 


 

Un tal Masot, que treballà als 18 anys a l’obra, la va veure acabada als 38 anys. Era un dels cristians nous, convertit al casar-se amb una noia cristiana de Tivissa (mitjançant un pacte entre famílies més l’aportació d’un dot considerable). Però això no el salvà de l’expulsió, portada a terme en 1610, quan comptava 63 anys. Ell, la seva família i 315 veïns i veïnes més del poble, ancians i nens, van ser expulsats acusats de pertanyer a la ‘Secta de Mahoma’.
Al nostre veí Masot li tocà viure l’exili a un país que no era el seu, l’Algèria, deixant en aquesta terra més de 30 generacions enterrades. Encara els seus hereus consenven la clau de la casa de Miravet.
Llegir més Llegir menys

Els desastres de la Guerra

la Batalla de l'Ebre

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) marca l’episodi més tràgic.

Durant les revoltes anticlericals del 1936 foren cremats els retaules renaixentistes i les imatges a la plaça de la Sanaqueta. La Mare de Déu de Gràcia, la templera, talla romànica de l’època dels templers, va ser llançada al riu.

La posterior Batalla de l’Ebre afectà més l’estat de l’edifici. 

A la segona contraofensiva el poble fou bombardejat per l’aviació alemanya i un obús va travessar la cúpula sense arribar a esclatar a l’interior.

Es recuperà provisionalment mentre duraren les obres de la nova església al mig del poble. L’any 1962 fou desconsagrada i durant anys va patir els efectes de l’abandó i la deixadesa que posà en perill la integritat de l’edifici. Es van fer malbé les teulades, les finestres i les portes, bona part de les parets interiors i les pintures murals.

Als anys vuitanta s’organitzà un col·lectiu de gent en pro de la recuperació del patrimoni històric i cultural de Miravet, ja que no només perillava l’Església Vella, també el castell i tot el poble antic. És llavors quan es restaura la teulada i el campanar, recuperant l’antic penel de forja i una sola campana.

* A les dovelles de la porta frontal es poden observar els impactes de metralla.
Llegir més Llegir menys