El Cap de la Vila

El Cap de la Vila de Miravet té el seu origen en una petita alqueria o ràbita musulmana situada sota la protecció de la fortalesa d’origen islàmic que domina el turó.

El nom li és definit pels murabittin: Murābit, qui varen dominar el territori des de 1098 fins a la conquesta del lloc pels templers el 1153. Un Murābit era un lloc sagrat on es construïa un ribbat o castell consagrat a la defensa de la jihad i a on s’enterren els màrtirs d’Al·là. Era d’obligada visita pels fidels una visita a l’any i esdevé un lloc de peregrinació, que es manté sota el domini templer. Posteriorment, l’Ebre es convertirà en una ruta més del camí de Sant Jaume fins Logronyo.

Els murabittin van arribar a l’Ebre per defensar la frontera de les taifes de Tortosa i Lleida. Se’ls demanava el seu servei de lluita quan un rei cristià atacava una terra que pertanyia als musulmans. Tenien una manera de lluita a cavall desconeguda llavors pels cristians i costava molt combatre contra ells. A més de la seva ferma convicció de lluita santa on la mort es considerava guanyar-se la vida eterna al paradís.

Els almoràvits creien que al-Àndalus els musulmans vivien massa bé, desvirtuant els principis islàmics (alcàssers, alcassabes, alfajeries i palaus, i l’estima per festejar). Quelcom semblant al que els cistercencs i franciscans pensaven dels reis cristians, la noblesa i el mateix clero, pregonant l’austeritat i la pobresa.

Tant uns com els altres eren de l’opinió que el luxe t’allunya de la veritable missió d’un fidel, adorar al seu deu, difondre el seu credo i respectar la seva Creació.