Centre d'art Joaquim Mir
Palau de Miravet
Hi havia una vegada
un pintor paisatgista
enamorat de Miravet
El Palau de Miravet acull el centre d'art Joaquim Mir. Un espai expositiu en homenatge al pintor impressionista català, on diverses còpies de l'artista vibren i dialoguen amb la llum i els colors de l'Ebre.
La galeria Mir
Al primer pis del Palau hi ha la galeria on s’exhibeixen nou pintures de Joaquim Mir reproduïdes a mida per Joaquim Marsal.
Entre elles destaquen “Fantasia de l’Ebre I” i “Fantasia de l’Ebre II” (al Museo Reina Sofía), obra amb la qual va guanyar la Medalla d’Honor a l’Exposició Nacional de Belles Arts (1930).
Els frescos
Els murals al fresc de l’escala interior són obra d’en Joaquim Marsal, qui també s’ha encarregat de la restauració i decoració del Palau.
Els frescos representen l’apoteosis de Joaquim Mir i destaca el retrat del pintor, de Ramón Casas, en un marc dissenyat per Jujol.
Sala d'exposicions
A la planta baixa hi ha una sala d’exposicions temporals i una mostra permanent de l’obra del fotògraf caravaggista Aurelio Monge.
A la mateixa sala es pot visionar la filmació de Miravet que Joaquim Mir enregistrà l’any 1930, restaurada per la Filmoteca de la Generalitat.
Joaquim Mir a miravet
Joaquim Mir i Trinxet, pintor paisatgista català i mestre impressionista del color, va trobar a Miravet una mena d’arcàdia i inspiració culminant de la seva carrera.
El 1929, el seu amic i pintor Àngel Oliveras, què ocupava un alt càrrec en el servei de Patrimonio Nacional, li va recomanar visitar Miravet, “un poble operístic” pel castell i el seu paisatge, reconegut en aquell moment com el “poble més bonic de l’Ebre”.
Així, entre 1929 i 1930, Joaquim Mir va fer dues intenses i productives campanyes a Miravet. El resultat va ser una cinquantena d’obres, entre teles, esbossos, apunts i gravats, plenes de color i fantasia, que va exposar a la Sala Parés de Barcelona recollint gran èxit de públic i crítica.
Fantasia de l'Ebre II
Amb l’obra miravetana “Fantasia de l’Ebre II” va guanyar la medalla d’honor de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, el premi més important de la seva carrera que tant anhelava. Un èxit celebrat per part dels crítics i la comunitat artística, en reconeixement de la seva obra.
Fantasia de l'Ebre I
Abans havia pintat per l’exposició “Fantasia de l’Ebre I”, obra que va vendre a la Sala Parés per 14.000 pessetes, èssent el pintor més valorat del moment. Les còpies d’ambdues obres poden ser admirades a la galeria Mir del Palau de Miravet, entre altres obres exposades.
“El conjunt (de Miravet) era realment espectacular, tant per la temàtica com per l’explosió de color que Mir recollí en els seus quadres: efectes de llum, transparències de l’aigua, figures típiques de la comarca, poble encastellat…, tot expressat amb gran fogositat, donà lloc a una exposició diferent del pintor, que aparegué més extravertit… El públic sortia de la sala impressionat, admirat, per aquell nou desplegament de la personalitat de Joaquim Mir. La crítica, unànimement considerà l’exposició sorprenent i un èxit ben merescut.”
–Joan Anton Maragall–
Catàleg de Miravet
L’obra del pintor paisatgista dedicada a Miravet és poc coneguda per l’èxit de venda al seu moment i per formar part de col·leccions particulars privades.
Francesc Miralles recull la majoria en catàleg al seu llibre “Joaquim Mir al Camp de Tarragona“.
Mir va exposar en vida a París, Nova York, Washington, Amsterdam, Buenos Aires i Venècia. A Espanya era considerat el nostre gran mestre impressionista, comparat a Claude Monet a França. Però la Guerra Civil Espanyola i la dictadura posterior el va oblidar i no és fins als anys 70 que es comença a redescobrir. Així i tot no rep el reconeixement que va tenir al seu temps.
La seva obra està al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu de Montserrat, al Museo del Prado, al Museo Thyssen-Bornemisza i al Museo Reina Sofía, entre altres.
Seduïts pel color
És obligat fer memòria d’en Joaquim Mir, aquest creador cromàtic que ens ajuda a percebre i a descobrir millor la bellesa del binomi color-llum.
Les coses belles són necessàries i, com que són necessàries, són veritables, Mir va saber gaudir en la sensibilitat dels sentits i en el sentit de la vida. Mir era un gurmet del color. El color per a Mir era el llenguatge més genuí: les delícies dels tons més suaus, més contrastats, més intensos són en els quadres, en els paisatges de Mir.
Tot un ventall de delicats tasts de milers de tonalitats són presents en la seva paleta, i es van transformant segons la seva disposició en l’espai del llenç, meravellosa obra d’art que l’ull, els sentits i la ment mai es cansen de mirar, i tastar, sentir, experimentar, ja que ens transporten cap a visions noves de paisatges viscuts i estimats.
Per això hem de fer memòria, obligada, de la gran força de la pintura de Mir, no tant com a paisatgista, que la té, sinó com a colorista, com a creador d’un nou llenguatge cromàtic utilitzant la riquesa acolorida del paisatge i de la natura per parlar-nos de les bondats i de la màgia afalagadora que té el color.
Aquesta màgia l’extreu de la munió de recons que presenten els diferents paisatges que empedren el nostre territori.
Si s’analitza la manera de pintar de Joaquim Mir al llarg de la seva creació pictòrica, observem un fet que es repeteix regularment en cada una de les seves obres: l’ús del llenguatge del color en el seu estat mes primigeni.
Mirar el cel i copsar el blau, traduint-lo en el blau de la paleta, mirar l’arbre i veure-hi les mil tonalitats del tronc, de les fulles, cercant el color més pur més natural; mirar l’aigua i quedar-se encisat amb els reflexos i les clarors de la llum lliscant sobre la superfície.
El color en la paleta de Mir és d’una profunditat agosarada en què la relació de les diferents tonalitats s’equilibra d’una manera natural quasi imperceptible, però constant. La relació dels colors equilibra l’espai, com en un jardí.
Mir, que té una retina privilegiada en la qual l’espectre cromàtic s’amplia i es converteix en el sentit sinestèsic que ho tradueix tot en color d’una manera prodigiosa fins a arribar a una poètica del color, senzillament genial.
– Joaquim Campamà –
http://www.bonart.cat/actual/seduits-pel-color-75-anys-sense-joaquim-mir/
Visita el Palau
Obrim les portes a l’art i el paisatge
Visita guiada
La visita guiada Miravet Experience us portará a descobrir la història del Palau, l’obra de Joaquim Mir a més del Cap de la Vila de la mà de professionals amb passió i experiència.
La visita guiada Miravet Experience us portará a descobrir la història del Palau, l’obra de Joaquim Mir a més del Cap de la Vila de la mà de professionals amb passió i experiència.
Concertem visites privades i personalitzades al centre d’art Joaquim Mir, la sala d’exposicions i la casa-monument Palau del Comanador (Ca Costa).
També passejades per la ruta Mir descobrint els punts on va pintar les obres més conegudes.
656 266 398
Aurelio Monge
Una mica d’història
Joaquim Mir
“l’influencer” de Miravet
Joaquim Mir i Miravet
Joaquim Mir va quedar molt impressionat per Miravet i la seva gent. Va enregistrar una filmació única i de gran valor documental, restaurada per la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i que es pot visionar a la sala d’exposicions del Palau de Miravet.
El nom de Miravet era famós pels seus cànters i gerres, i Joaquim Mir, amb la seva obra, va donar a conèixer el paisatge de Miravet a una burgesia catalana què, llavors viatjava i estiuejava al balneari de Cardó. Curiosos visitaven “el poble que pintà Mir”, com ara fan els turistes atrets per la imatge pintoresca de Miravet.
Mir a Miravet
Recollint les paraules de Fina Anglès i Soronellas, promotora de la ruta “un passeig pels sentits, de la natura a l’art” (Mir i Manent): «Hi ha espais en el territori que pels camins de l’art han esdevingut simbòlics. UN AUTOR, UN CREADOR -així en majúscules- pot convertir, gràcies al seu fer creatiu, un paisatge local en patrimoni universal; pot dotar un paratge d’una supraidentitat intangible amb la seva mirada d’artista i fixar-ho, amb llenguatge propi, a la seva obra, que estarà immutable fins sempre”.
Llocs i paratges interpretats de manera intel·lectual per artistes i autors, creadors i creatius, que els recreen i humanitzen a través de les seves respectives obres.
Aquest és el cas de Joaquim Mir a Miravet, qui va fixar la mirada en la seva imatge pictòrica i escenografia quasi idíl·lica i impossible; la mateixa que ha atret i atrau molts altres artistes i visitants anònims –i no tant, com en Dalí– que han passat i deixat la seva petjada en les seves obres.
L’obra de Mir ha atorgat a Miravet la categoria de lloc simbòlic i universal, reconegut arreu i representat generosament en una extensa col·lecció que compta amb més de 38 pintures i il·lustracions.
Tanmateix, Miravet atorgà a Mir el reconeixement que tant anhelava amb l’obtenció de la Medalla d’Honor de l’Acadèmia de Belles Arts de Madrid (1930) amb la seva obra dedicada: “Fantasia de l’Ebre II”.
Mir al Palau
Gràcies a la col·laboració del Palau amb el Museu Reina Sofía de Madrid, avui podem gaudir d’una còpia del quadre al Centre d’art Joaquim Mir a Miravet dins la col·lecció permanent del Palau de Miravet, amb les obres i còpies de l’artista local Joaquim Marsal, llicenciat en Belles Arts i professor d’Història de l’Art, impulsor del projecte Mir a Miravet.
Els miravetans podem així sentir-nos orgullosos de l’honor d’haver tingut entre nosaltres un dels millors pintors de tots els temps, la pintura del qual va traspassar les fronteres de Catalunya i que, a poc a poc, ha estat reconegut mundialment.
En Mir era un home senzill i proper, un pintor d’aquí, de casa nostra, mediterrani i un enamorat del seu país i els seus paisatges. Amb les seves teles, pinzells i pigments es tornava un geni del color i la llum. Esdevenia magistralment genial!
Un gegant de la pintura.
